El passat sempre torna...

…i de vegades ens dóna alegries.
Sóc de les que pensa que en un món ple de tecnologies i de mitjans de comunicació, cada vegada parlem menys i cada vegada ens veiem menys.
De què serveix tenir telèfon fixe, telèfon mòbil, correu elèctronic, messenger, facebook, skype i d’altres tecnologies que encara desconec?
De què serveix si cada vegada ens parlem menys? I sobretot, si cada vegada ens abracem menys?
En aquesta reflexió estava quan de sobte ahir vaig tenir un reencontre amb una companya de l’institut. I aquesta trobada va ser gràcies a les noves tecnologies per què sinò no haguéssim sabut com trobar-nos ni haguéssim sabut l’una de l’altra.
Em va agradar veure a una dona madura, amb pors i dubtes, amb creences fortes i amb somnis pels que lluitar. Em va agradar la persona que es mostrar davant meu sense maquillar la seva realitat.
I em va saber a poc. I això és una de les millors coses que em pot passar, que em sorprenguin, que m’ encurioseixin.
Per tant, el passat torna i de vegades porta alguna alegria, tot i que sigui de la mà de les noves tecnologies que tendeixen a incomunicar-nos.

Play

Que una persona nascuda al Desembre faci exaltació de l'Agost no deixa de ser curiós, però agafeu l'Agost com la idea del que us agradaria que fos la vostra vida. L'Agost representa els somnis, la felicitat, el compartir el temps, la falta de presses...
Aquesta imatge l'he robada d'un dels grups que més m'agraden "Els Pets”. M’agraden per molts motius però principalment perquè han evolucionat amb mi.
Quan vaig veure aquest text a la seva pàgina web, vaig pensar que havien reflectit exactament com jo volia que fós la meva vida.
Per aquest motiu aquest blog s’anomena “Ser Agost”.
M’agradaria poder explicar com veig les coses que em rodejen, què opino de les coses importants i de les anecdòtiques.
Com desde la meva mirada blava i la meva ment inquieta recullo tot allò que passa al meu voltant.
I sobretot voldria que mentre escric i mentre llegiu tots poguem apropar-nos més a l’Agost.

Ser Agost

Voler l'agost, des del fred, demanar l'impossible i al fer-ho, demostrar que és possible.

Exigir l'agost, amb l'inconformisme adult del que no es resigna, del que necessita una dosi de pau per poder pensar.

Enyorar l'agost, com s'enyora la persona estimada que encara no ve.

Desitjar l'agost, el temps sense presses ni horaris, on poder assaborir les coses petites que ho tornen tot tan fàcil.

Gaudir l'agost, fugint del soroll maleducat que ens mossega, de les agendes plenes de feina i problemes.

Cobejar l'agost, concedint-nos una retirada de la presó quotidiana que ens construïm cada dia. Anhelar l'agost, per reinventar-nos un món que bategui al ritme del nostre cor.

Somiar amb l'agost, intuint que el món sencer vol una pausa, sospitant que el món sencer té dret a ser feliç una estona.

Ser agost, sempre, ser mandrós i esvalotat, ser feixuc i vital.

Ser agost tot l'any, incondicionalment, per recodar cada dia la tendresa del món, per recuperar cada dia la bellesa del temps que passa a poc a poc.

Els Pets (2004)